Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diari. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 d’abril del 2011

café, descans i reflexió

Son les 13.00 hores. Fa una estoneta m'he aixecat d'un descans que em mereixia. Vora dotze hores de son. M'he vingut a fer un café vora de casa i he revisat tots els diaris impressos i digitals del Principat i Catalunya (aquest mobil és l'hostia, només li queda tenir el idioma catala i ja seria la bomba).
No m'ha sorpres que els diaris del Principat no es facin resó del campionat de dansa d'ahir, és un tema que encara s'ha de polir i reflexionar per part dels redactors i directors de la premsa.
Pero em sento de conya, relaxat, satisfet, content.
Pero ara comença una nova etapa. Tinc al tinter grans projectes, noves idees, treballs començats pero que estan a l'espera de tornar-los a agafar i continuar. Com sempre, tinc moltes coses a fer i sempre em complico la vida en noves coses sense acabar unes altres.
Ara mateix tinc un parell de reptes. Reptes a un any vista. Els podré finalitzar tots? Ja ho veurem, només es qüestió de no agafar-ne de nous.
Realment avui em sento molt bé.
Estic a la cafeteria mirant a la gent com passa, potser interiorment no son feliços com jo, pero avui tot ho veig de color rosa, tot esta en armonia, pau i tranquilitat.
Published with Blogger-droid v1.6.8

dimecres, 6 d’abril del 2011

cocktail de til.la, valeriana i tequila


No sé si existeix aquest combinat, pero el que si sé és que necessito un d'aquestos.
Avui és un dia d'aquells on et passa de tot i els nervis estan al límit (cosa que em durara, segurament, fins dissabte) i que et porta al límit de la paciencia per estones, el cos et sua sense fer exercici i la ment se t'emplena de milers de pensaments.
Pero, cap al final del dia, t'arriba una sorpresa. Un regal inesperat. Un regal que no te cap relació amb aniversaris ni dates especials. Un d'aquells regals que no tenen preu, d'un valor emocional incalculable, d'un valor material que per sí es un no res, a convertir-se en tot un Sant Grial.
Aquell regal que quan treus l'embolcall plores com mai, com m'esta passant ara mateix en recordar-ho. Sense poder gesticular cap paraula. Tapan-te els ulls amb les mans. Mocan-te amb els punys i avant-braços.
Gracies de tot cor, ja saps a qui va dirigit.
Un regal que quedara en el secret i que si em coneixeu ja sabeu que així sera. Un secret, pero, que en un futur. .. veura la llum (ho prometo).
Així que aquesta nit em tinc que preparar aquest combinat explosiu. Valeriana i til.la per relaxar-me i tequila per brindar pel regal sorpresa.
Published with Blogger-droid v1.6.7

diumenge, 3 d’abril del 2011

polítics guanyadors?

Ja esta el 100% esclutat. El partit DA ha sigut la gran guanyadora d'aquestes eleccions anticipades. Pero lo que m'ha sobtat, seguin en directe els resultats, minut a minut, i sobretot per la TV, es que sempre es diu la paraula guanyador.
Guanyador com a cap de llista, o guanyadors com a grup polític, peró de veritat son ells els guanyadors?
No ho acabo d'entendre. Qui ha de guanyar és la població, els electors oportuns i els residents d'aquest país en particular.
Qui es té que beneficiar d'aquests resultats son els habitants i no els polítics que els representi.
Han de lliutar pel país i no pels seus interessos.
Per aixó em pregunto, perqué diem que son guanyadors la cara visible d'un partit polític?
No felicitaré a cap llista, us felicito a tots aquells que heu emés el dret a vot.
Published with Blogger-droid v1.6.7

dimecres, 30 de març del 2011

cracks

Tots coneixem a personatges mediatics als qui etiquetem com a cracks, com per exemple els jugadors del barça, pero hi ha d'altres que es queden rera guardia, aquells que només coneixem nosaltres, en l'anonimat.
Aqui teniu un exemple, una fotografa que enamora. Una fotografa que agafa la seva feina profesionalment, encara que ella moltes vegades digui que no ho és.
Una personeta que treballa intensament en alló que l'apasiona, en les seves visions i creacions.
Una personeta que es dedica, fora de la seva vida laboral, a la seva passió, perdent hores de son, passant fred i penúries, omplint el seu esperit en el que realment sent.
Una dedicació que la converteix, per mi, en tota una crack.
Segurament, en un futur, tot el planeta podra gaudir de la seva obra.
No es ser pilota ni company, es ser realista vers als meus ulls.
No només els cracks coneguts internacionalment són els únics cracks. Si us ho pareu a pensar, a estar atents al vostre voltant, segur que coneixeu a un amic, un familiar o un company que es mereix també aquest adjectiu.
Published with Blogger-droid v1.6.7

divendres, 25 de març del 2011

val la pena?

Ja sabem que es un vici aixó de fumar. M'estic començant a plantejar el ritus de deixar-ho un altre cop. Conec tots els avantatges que comportaria i soc conscient de tots els perjudis que comporta no deixar-ho. Pero la pregunta és, estas segur? Durant 5 anys vaig superar el repte i em vaig convertir en un nou no fumador, passat aquest temps vaig caure per imbessil, per aquesta raó ara em faig aquesta pregunta.
Accepto les normes de la societat i sóc el primer en signar i recolçar el fet que no es pugui fumar als llocs tancats, sobretot si hi han nadons pel mig. Sóc el primer que s'agovia en un local nocturn d'oci on hi ha una gran boira contaminant produit pel consum del tabac, pero el meu temor és perdre aquell moment relaxat del dia on fumar una cigarreta és semblant al plaer de gaudir d'un moment tranquil després d'una llarguíssima jornada laboral.
Encara no sé la resposta, peró el que si sé és que m'ho estic plantejant i aixó ja és un bon pas.
Published with Blogger-droid v1.6.7

dijous, 24 de març del 2011

Avança el dia

La llum del dia comença a apoderar-se i te més presencia a la nostra rutina diaria. Diuen que aquest cap de setmana s'avançaran una hora els nostres rellotges i encara no sé ben bé per a que. No crec que els nostres avantpassats ho haguessin fet i visquien igual de bé. Diuen que és per estalvi d'energia, que em perdonin els sabis governamentals, pero crec que és totalment inutil. Existeixen altres formes d'estalviar energia molt més eficients que aixó de fer transcorrer una hora l'agulla petita dels nostres despertadors. Que s'estalviin els conflictes, la paperasa governamental, les injeccions de diners publics i privats a empreses que no s'ho mereixin. Estalviem-nos el fet de discutir amb els demés i que ens deixin viure amb més tranquilitat. Deixeu-nos de demanar, obligar i prohibir el present i futur de la nostra vida.
Published with Blogger-droid v1.6.7

diumenge, 4 de juliol del 2010

Il•lussió d'un infant

Avui hem celebrat els dos anyets d'en Biel, el meu nebot, i m'ha omplert el cor de goig i felicitat. Despres del dinar i després d'esser el tiet dolent que sempre li renya, a sigut el moment de donar-li els paquets en que consistia el regal que li aportava.
Obertura del primer regal, normal. A vist el contingut, uns simples ninots, els de tota la vida, els que tots hem tingut a casa quan erem infants.
A obert el segon paquet, una mica més gran que l'anterior, i ja tornat més alegre, trinxava l'embolcall amb més ganes i empenta. A vist el contingut i a escridasat com boig. La seva felicitat havia arribat al máxim, més ninots com en el regal anterior.
Agafa el tercer paquet, més gran, i destrossa l'embolcall. Més ninots com els d'abans. Quina felicitat m'ha omplert! Quin goig poder veure la cara d'aquell infant, veure'l disfrutar, veure el somriure que transpassa qualsevol barrera, escoltar aquell crit exhaltat d'emoció, de goig, de felicitat, aquells sentiments que els adults hem anat perdent al llarg de la nostra vida per diferents motius.
Ha sigut realment una situació que m'ha omplert de goig, una situació que feia molt i molt de temps que no gaudia. Se m'ha passat el refredat de cop.
Amb el quart paquet, uns llibres educatius, ha continuat tot igual, cridant a tots per a que veiessin els dibuixos, els sorolls del llibre, els colors, els animalets, etc ... uns crits i unes rialles de puressa, de felicitat, que ja omplia el mar sencer de majestuosa i real sentiment de puresa emocional, que només, quan som infants, som capaços de crear.
El "tet" ja no era dolent, el "tet" tenia que jugar amb ell, amb totes aquelles coses noves. Coses que per nosaltres son coses infantils peró que per ells son l'univers de creativitat i ensenyança que els fará creixer.
Quin regal m'has fet sense voler Biel. Regals que t'arriben sense avís, sense ser dies d'aniversaris o sants. Regals que no costen res, peró regals que t'arriben al ben mig de l'ánima.
Ara queda un altre regal, a hores d'arribar. Un regal pel Biel, per a mi, pels pares i per la meva germana i el meu cunyat, sense oblidar a tots aquells que se'ls estimen. La naixença del germanet, un altre regal que mai a la vida es podrá comprar, un regal que et dona la vida, un regal de la natura, un regal de la immensitat de la saviesa creadora d'alguna força que no veiem.
Published with Blogger-droid v1.3.9

dimecres, 16 de juny del 2010

I despres del metge. .. un bon dinar

Despres d'esser visitat pel metge, per la revisió semestral de les meves intolerancies alimentàries, que millor que parar a dinar al meu restautant preferit, el restaurant Torre Combelles, a mig camí entre Barcelona i Andorra.
Quina meravella de plats.
De primer un "musaka" amb tonyina, de segon uns llibrets escandalósaments deliciosos i de postres ... una mouse de xocolata, com no.
Ara em toca el pitxor, viatjar a la realitat i esperar l'oportunitat de tornar a aquest restaurant tant encantador, rústic, misteriós, acollidor i. .. meravellós, que de nen somniava en que seria la meva casa.
Published with Blogger-droid

dissabte, 12 de juny del 2010

la nova era

les noves tecnologies es el que tenen, un mobil que ja no serveix com un telefon convencional, si no que ara es converteix en un mini ordinador.
Veurem com funciona aixo de desposar d'un mobil d'ultima generacio i si m'acabo d'enganxar.
Per cert, tot aixo ho escric des del mobil, jejeje.
Published with Blogger-droid

dijous, 20 d’agost del 2009

A la Jana

Què esperàvem de tu? Ser els ullets de tots nosaltres.
Tots començavem a fer les nostres hipòtessis sobre com series, que faries i com viuries.
Tots esperavem la teva arribada amb goig i sabiem que deixaries les portes obertes a les teves futures amigues bessones.
Aquesta nit ens has fet plorar i ens has fet pensar en totes aquelles hipòtessis.
Algú ha pensat que, al ser tan especial, mereixies una cosa millor.
Algú ha cregut convenient que formessis part, directament, dels Angelets que ens cuiden i guien des de allà dalt.
Ara, cadascú de nosaltres t'imaginarà amb uns ullets diferents i això és el que et farà tant important i especial per tots nosaltres, perquè vas ser l'esperança dels teus pares, avis i amics com nosaltres, que ja mai et podràn oblidar, perquè vas existir i continuaràs existint en el nostre pensament.
Ara tens dos reptes: vers els teus pares, de cuidar-los i donar-los força per continuar endavant i vers als teus futurs germanets i germanetes, que de ben segur vindran a partir d'ara, de vigilar-los, estimar-los i com no, també cuidar-los.
Diuen que cada dia moren i nèixen nous estels, avui, n'estic segur, a nascut un estel anomenat Jana.

dilluns, 27 de juliol del 2009

Restaurant Torrecombelles

No em puc estar de dir-ho. Aquest divendres baix visitar un restaurant que val la pena.
Pel meu punt de vista només puc dir que és meravellos, han cuidat milimétricament els detalls de l'antiga masia on està ubicada, i això que només han pogut obrir al públic la zona del restaurant.
Preus normals, amb plats autèntics que segur que no defraudaran les papiles gustatives dels comensals i tot això dins una ubicació privilegiada fora de la urbe.
Segur que molts de vosaltres heu passat pel davant d'aquesta masia, entre pons i calaf, just després del poble de Sanaüja, i que de ben segur us heu estat imaginant poder tenir-la en propietat.
Us deixo el link del restaurant dins la meva web per a que us situeu.
No dubteu, si teniu la possibilitat, d'anar a dinar o sopar, us ho aconsello.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

3 anys / 3 años

Avui fa tot just tres anys que Ricardo i jo ens varem unir en matrimoni, dia que varem celebrar al costat de tots els qui ens importen de veritat, però no hi eren tots.
Avui, amb motiu d’aquest aniversari, us donem les gràcies a tots aquells que ens vareu recolzar i vareu estar al nostre costat, però sense oblidar-nos de tots aquells que no vareu poder assistir-hi per raons alienes al nostre desig.
Han sigut tres anys plens de joia, però com no, amb quelcom moment de tristor o disputa.
Avui, tres anys després d’aquella unió, us volem informar amb gran plaer i goig que estem immersos en l’estudi burocràtic per iniciar els tràmits d’adopció i aconseguir així la finalitat que ens faltava i poder formar la culminació de tota família.
Amb aquest fet, a part d’aconseguir la nissaga de la família Pérez-Galvan, ens trobarem plens en els nostres cors amb l’arribada del nat que ens farà forjar l’estima i l’amor que ens faltava.
Som conscients del llarg camí que haurem de recórrer abans de tindre als nostres braços al nostre hereu.
Sens cap altra notícia us volem agrair, una altra vegada, la vostra estima i fraternitat que heu dipositat vers nosaltres.
Molt sincerament i agraïts, la família Pérez-Galván

Josep Pérez Sánchez
Ricardo Galván Hernández


Hoy hace justamente tres años que Ricardo y yo nos unimos en matrimonio, día en que celebramos al lado de todos aquellos que nos importan de verdad, pero no estaban todos.
Hoy, con motivo de este aniversario, os damos las gracias a todos aquellos que nos apoyasteis y estuvisteis a nuestro lado, pero sin olvidarnos de todos los que no pudieron asistir por motivos ajenos a nuestro deseo.
Han sido tres años llenos de gozo, pero como no, con algún momento de tristeza o disputa.
Hoy, tres años después de esa unión, os queremos informar con gran alegría y placer que estamos inmersos en el estudio burocrático para iniciar los trámites de adopción y conseguir así la finalidad que nos faltaba y poder formar la culminación de toda familia.
Con este decisión, además de conseguir el linaje de la familia Pérez-Galván, nos hallaremos llenos en nuestros corazones con la llegada del infante que nos hará forjar la estima y el amor que nos faltaba.
Somos conscientes del largo camino que haremos de recorrer antes de tener entre nuestros brazos a nuestro heredero.
Sin ninguna otra noticia os queremos agradecer, otra vez, vuestra estima y fraternidad que habéis depositado en nosotros.
Muy sinceramente y agradecidos, la familia Pérez-Galván

Josep Pérez Sánchez
Ricardo Galván Hernández

dimarts, 2 de setembre del 2008

Ja arribat el moment de començar el meu bloc, i quin millor moment que aquest.
No sé que faré amb ell, que diré o deixaré de dir, si explicaré històries fantàstiques o simples relats de la meva vida. No sé si insertaré imatges o només textos.
El fet és que amb aquest bloc vull deixar entrar al meu món tot aquell que vulgui ser part d'ell.
Apa! Comencem-hi.