dimecres, 30 de març del 2011

cracks

Tots coneixem a personatges mediatics als qui etiquetem com a cracks, com per exemple els jugadors del barça, pero hi ha d'altres que es queden rera guardia, aquells que només coneixem nosaltres, en l'anonimat.
Aqui teniu un exemple, una fotografa que enamora. Una fotografa que agafa la seva feina profesionalment, encara que ella moltes vegades digui que no ho és.
Una personeta que treballa intensament en alló que l'apasiona, en les seves visions i creacions.
Una personeta que es dedica, fora de la seva vida laboral, a la seva passió, perdent hores de son, passant fred i penúries, omplint el seu esperit en el que realment sent.
Una dedicació que la converteix, per mi, en tota una crack.
Segurament, en un futur, tot el planeta podra gaudir de la seva obra.
No es ser pilota ni company, es ser realista vers als meus ulls.
No només els cracks coneguts internacionalment són els únics cracks. Si us ho pareu a pensar, a estar atents al vostre voltant, segur que coneixeu a un amic, un familiar o un company que es mereix també aquest adjectiu.
Published with Blogger-droid v1.6.7

divendres, 25 de març del 2011

val la pena?

Ja sabem que es un vici aixó de fumar. M'estic començant a plantejar el ritus de deixar-ho un altre cop. Conec tots els avantatges que comportaria i soc conscient de tots els perjudis que comporta no deixar-ho. Pero la pregunta és, estas segur? Durant 5 anys vaig superar el repte i em vaig convertir en un nou no fumador, passat aquest temps vaig caure per imbessil, per aquesta raó ara em faig aquesta pregunta.
Accepto les normes de la societat i sóc el primer en signar i recolçar el fet que no es pugui fumar als llocs tancats, sobretot si hi han nadons pel mig. Sóc el primer que s'agovia en un local nocturn d'oci on hi ha una gran boira contaminant produit pel consum del tabac, pero el meu temor és perdre aquell moment relaxat del dia on fumar una cigarreta és semblant al plaer de gaudir d'un moment tranquil després d'una llarguíssima jornada laboral.
Encara no sé la resposta, peró el que si sé és que m'ho estic plantejant i aixó ja és un bon pas.
Published with Blogger-droid v1.6.7

dijous, 24 de març del 2011

Avança el dia

La llum del dia comença a apoderar-se i te més presencia a la nostra rutina diaria. Diuen que aquest cap de setmana s'avançaran una hora els nostres rellotges i encara no sé ben bé per a que. No crec que els nostres avantpassats ho haguessin fet i visquien igual de bé. Diuen que és per estalvi d'energia, que em perdonin els sabis governamentals, pero crec que és totalment inutil. Existeixen altres formes d'estalviar energia molt més eficients que aixó de fer transcorrer una hora l'agulla petita dels nostres despertadors. Que s'estalviin els conflictes, la paperasa governamental, les injeccions de diners publics i privats a empreses que no s'ho mereixin. Estalviem-nos el fet de discutir amb els demés i que ens deixin viure amb més tranquilitat. Deixeu-nos de demanar, obligar i prohibir el present i futur de la nostra vida.
Published with Blogger-droid v1.6.7

divendres, 30 de juliol del 2010

L'Esbart a Sant Pol

Una emotiva llagrima d'orgull en la passió de ballar un ball intern andorrá a l'extranger. Així ho a viscut la secció de Juvenils i el Cos de Dansa en l'actuació d'agermanament entre les poblacions d'Andorra la Vella i Sant Pol de Mar, al Maresme, interpretant inicialment la tradicional i centenaria Farandola d'Andorra i posteriorment, la Consorcia (2a part), creada l'any 2001, amb motiu del 20e aniversari de l'Esbart Dansaire.
A sigut un honor i un plaer poder interpretar aquesta peça tant especial fora de les nostres contrades. I quina a sigut la nostra sorpresa quan els espectadors i companys dansaires d'altres formacions, ens han aplaudit efusivament i felicitat per aquesta última.
Pero l'emoció i felicitacions també han estat entre nosaltres, els dansaires, interpretant aquesta peça, tant especial per nosaltres. Ballant-la amb força, amb una energia que a sorgit del interior sense saber el perqué, peró han sortit forces d'on no n'hi havien, degut a les dos setmanes intences d'assajos.
Un moment també especial a sigut l'estrena com a dansaires del Carles i el Cristian, incorporacions a la nostra gran família que de ben segur donará força i empenta a la nostra formació folclórica i agraint-los que, com tots els que defensem la nostra cultura, s'endinsin en la defensa i continuitat de les nostres arrels, que son la identitat i tresor inmaterial d'un país.

Published with Blogger-droid v1.3.9

diumenge, 4 de juliol del 2010

Il•lussió d'un infant

Avui hem celebrat els dos anyets d'en Biel, el meu nebot, i m'ha omplert el cor de goig i felicitat. Despres del dinar i després d'esser el tiet dolent que sempre li renya, a sigut el moment de donar-li els paquets en que consistia el regal que li aportava.
Obertura del primer regal, normal. A vist el contingut, uns simples ninots, els de tota la vida, els que tots hem tingut a casa quan erem infants.
A obert el segon paquet, una mica més gran que l'anterior, i ja tornat més alegre, trinxava l'embolcall amb més ganes i empenta. A vist el contingut i a escridasat com boig. La seva felicitat havia arribat al máxim, més ninots com en el regal anterior.
Agafa el tercer paquet, més gran, i destrossa l'embolcall. Més ninots com els d'abans. Quina felicitat m'ha omplert! Quin goig poder veure la cara d'aquell infant, veure'l disfrutar, veure el somriure que transpassa qualsevol barrera, escoltar aquell crit exhaltat d'emoció, de goig, de felicitat, aquells sentiments que els adults hem anat perdent al llarg de la nostra vida per diferents motius.
Ha sigut realment una situació que m'ha omplert de goig, una situació que feia molt i molt de temps que no gaudia. Se m'ha passat el refredat de cop.
Amb el quart paquet, uns llibres educatius, ha continuat tot igual, cridant a tots per a que veiessin els dibuixos, els sorolls del llibre, els colors, els animalets, etc ... uns crits i unes rialles de puressa, de felicitat, que ja omplia el mar sencer de majestuosa i real sentiment de puresa emocional, que només, quan som infants, som capaços de crear.
El "tet" ja no era dolent, el "tet" tenia que jugar amb ell, amb totes aquelles coses noves. Coses que per nosaltres son coses infantils peró que per ells son l'univers de creativitat i ensenyança que els fará creixer.
Quin regal m'has fet sense voler Biel. Regals que t'arriben sense avís, sense ser dies d'aniversaris o sants. Regals que no costen res, peró regals que t'arriben al ben mig de l'ánima.
Ara queda un altre regal, a hores d'arribar. Un regal pel Biel, per a mi, pels pares i per la meva germana i el meu cunyat, sense oblidar a tots aquells que se'ls estimen. La naixença del germanet, un altre regal que mai a la vida es podrá comprar, un regal que et dona la vida, un regal de la natura, un regal de la immensitat de la saviesa creadora d'alguna força que no veiem.
Published with Blogger-droid v1.3.9

dimecres, 16 de juny del 2010

I despres del metge. .. un bon dinar

Despres d'esser visitat pel metge, per la revisió semestral de les meves intolerancies alimentàries, que millor que parar a dinar al meu restautant preferit, el restaurant Torre Combelles, a mig camí entre Barcelona i Andorra.
Quina meravella de plats.
De primer un "musaka" amb tonyina, de segon uns llibrets escandalósaments deliciosos i de postres ... una mouse de xocolata, com no.
Ara em toca el pitxor, viatjar a la realitat i esperar l'oportunitat de tornar a aquest restaurant tant encantador, rústic, misteriós, acollidor i. .. meravellós, que de nen somniava en que seria la meva casa.
Published with Blogger-droid

dissabte, 12 de juny del 2010

la nova era

les noves tecnologies es el que tenen, un mobil que ja no serveix com un telefon convencional, si no que ara es converteix en un mini ordinador.
Veurem com funciona aixo de desposar d'un mobil d'ultima generacio i si m'acabo d'enganxar.
Per cert, tot aixo ho escric des del mobil, jejeje.
Published with Blogger-droid